Vam fer diferents experiments, ens van deixar posar les bates i vam entendre algunes de les propietats que només llegint del llibre són més complicades.
Us deixem unes fotos i així podeu veure com ho vam passar!
divendres, 17 de novembre del 2017
Setmana de la Ciència
El passat dimecres 15 de novembre els professors de l'IES Milà i Fontanals ens van preparar una classe per treballar les propietats de la matèria.
Vam fer diferents experiments, ens van deixar posar les bates i vam entendre algunes de les propietats que només llegint del llibre són més complicades.
Us deixem unes fotos i així podeu veure com ho vam passar!
Vam fer diferents experiments, ens van deixar posar les bates i vam entendre algunes de les propietats que només llegint del llibre són més complicades.
Us deixem unes fotos i així podeu veure com ho vam passar!
dilluns, 30 d’octubre del 2017
Castanyada!
Aquest any, els nois i noies de 6è hem escrit un conte per al dia de la Castanyada.
Demà, dimarts 31 el representarem davant dels nens i nenes de l'escola. Per si voleu fer una ullada, aquí el teniu.
Demà, dimarts 31 el representarem davant dels nens i nenes de l'escola. Per si voleu fer una ullada, aquí el teniu.
La recepta perduda de la
Castanyera
Hi havia una vegada una castanyera molt vella, molt vella que
vivia al barri del Raval. Quan va arribar la tardor, la castanyera estava molt
malalta, però així i tot, volia fer panellets i vendre castanyes i moniatos.
De cop i volta, es va adonar que tenia un problema. No era capaç de recordar la recepta dels panellets. Recordava que l'havia escrit en un paper, però no el trobava. On estaria el paperet dels panellets? Va remenar tota la casa: el sofà, el llit, totes les coses la cuina... Fins i tot va anar a buscar a un racó secret on a vegades, amagava petits tresors. I res, la recepta no apareixia enlloc. La pobra castanyera es va posar molt trista.
Uns dies abans de la Castanyada, va arribar a la casa de la castanyera, el president de la tardor. Era un senyor alt i ben vestit que s'encarregava d'organitzar les festes de la tardor a tota la ciutat de Barcelona. Era molt misteriós i seriós i ningú mai l'havia vist riure.
El president de la tardor va convidar a la castanyera a un concurs de panellets que havien organitzat pel dia de la Castanyada. I clar, la vella castanyera va dir que sí que aniria. Això si, com que encara no havia trobat la recepta de panellets, i no era capaç de recordar com es feien, no tenia molt clar que guanyés el concurs.
La tarda del dia de la Castanyada es va celebrar el concurs de panellets. La Castanyera, 5 nens, una bruixa i un pallasso eren els participants del concurs. A més, hi havia 2 jutges que s'encarregaven de valorar els panellets dels diferents participants.
Tots els participants estaven fent els panellets ben contents i nerviosos, menys la pobra castanyera que encara pensava on estaria la seva recepta. Això si, la castanyera tenia ben clar que necessitava, ametlles, sucre i pinyons. Així que almenys podria fer uns panellets senzills i ben bons que agradessin al jurat.
Quan el jurat va començar a tastar els plats, la castanyera estava ben preocupada per veure què dirien.
Van tastar els panellets de la bruixa, que eren ben grossos i plens de xocolata. El jurat es va posar molt content i no va deixar ni un.
Els panellets del pallasso, no els hi van agradar gaire, ja que feien més por que gana de menjar-los.
I després, estaven els panellets dels 5 nens, que eren molt semblants als de la Castanyera. De sobte, un dels membres del jurat, va posar cara d'estar molt sorprès i li va comentar a l'altre que aquells panellets li recordaven molt a uns que havia tastat de petit, però no recordava on.
Tots dos membres del jurat van coincidir que eren boníssims, si els hagués fet la iaia d'una gran família de cuiners.
La castanyera, ben sorpresa, va demanar tastar els panellets dels 5 amics. I va rebre una sorpresa: aquells panellets tenien el mateix gust que els de la seva recepta secreta. Com haurien esbrinat aquells nens la seva estimada i secreta recepta de panellets?
Molt preocupada, la castanyera els hi va dir als membres del jurat i també al president de la tardor, que aquella recepta era seva. El jurat va preguntar al grup dels 5 amics, però 4 d'ells van dir que la recepta era del Marc.
El Marc molt avergonyit i més vermell que un tomàquet, va confessar que havia robat la recepta secreta de casa de la castanyera i que per això aquells panellets eren tan semblants.
El pallasso, la bruixa, els membres del jurat, el president de la tardor i els 4 amics del Marc es van posar molt tristos en veure que un nen havia robat a la Castanyera. Per això el Marc, plorant molt, va demanar perdó a la castanyera davant dels altres. La Castanyera que estava molt enfadada, en veure com el nen plorava, va decidir perdonar-lo, ja que ella sempre havia sigut bona amb els nens.
Després, tots junts van celebrar la Castanyada, menjant-se tots els panellets que havien fet al concurs i ballant cançons típiques del dia de la Castanyada. I tots feliços i contents, van tornar l'alegria a la vella castanyera, que va recuperar la seva recepta secreta de panellets i com a agraïment els hi va donar moltes castanyes torrades d'aquelles que agafava a la muntanya i venia a la plaça de la ciutat.
De cop i volta, es va adonar que tenia un problema. No era capaç de recordar la recepta dels panellets. Recordava que l'havia escrit en un paper, però no el trobava. On estaria el paperet dels panellets? Va remenar tota la casa: el sofà, el llit, totes les coses la cuina... Fins i tot va anar a buscar a un racó secret on a vegades, amagava petits tresors. I res, la recepta no apareixia enlloc. La pobra castanyera es va posar molt trista.
Uns dies abans de la Castanyada, va arribar a la casa de la castanyera, el president de la tardor. Era un senyor alt i ben vestit que s'encarregava d'organitzar les festes de la tardor a tota la ciutat de Barcelona. Era molt misteriós i seriós i ningú mai l'havia vist riure.
El president de la tardor va convidar a la castanyera a un concurs de panellets que havien organitzat pel dia de la Castanyada. I clar, la vella castanyera va dir que sí que aniria. Això si, com que encara no havia trobat la recepta de panellets, i no era capaç de recordar com es feien, no tenia molt clar que guanyés el concurs.
La tarda del dia de la Castanyada es va celebrar el concurs de panellets. La Castanyera, 5 nens, una bruixa i un pallasso eren els participants del concurs. A més, hi havia 2 jutges que s'encarregaven de valorar els panellets dels diferents participants.
Tots els participants estaven fent els panellets ben contents i nerviosos, menys la pobra castanyera que encara pensava on estaria la seva recepta. Això si, la castanyera tenia ben clar que necessitava, ametlles, sucre i pinyons. Així que almenys podria fer uns panellets senzills i ben bons que agradessin al jurat.
Quan el jurat va començar a tastar els plats, la castanyera estava ben preocupada per veure què dirien.
Van tastar els panellets de la bruixa, que eren ben grossos i plens de xocolata. El jurat es va posar molt content i no va deixar ni un.
Els panellets del pallasso, no els hi van agradar gaire, ja que feien més por que gana de menjar-los.
I després, estaven els panellets dels 5 nens, que eren molt semblants als de la Castanyera. De sobte, un dels membres del jurat, va posar cara d'estar molt sorprès i li va comentar a l'altre que aquells panellets li recordaven molt a uns que havia tastat de petit, però no recordava on.
Tots dos membres del jurat van coincidir que eren boníssims, si els hagués fet la iaia d'una gran família de cuiners.
La castanyera, ben sorpresa, va demanar tastar els panellets dels 5 amics. I va rebre una sorpresa: aquells panellets tenien el mateix gust que els de la seva recepta secreta. Com haurien esbrinat aquells nens la seva estimada i secreta recepta de panellets?
Molt preocupada, la castanyera els hi va dir als membres del jurat i també al president de la tardor, que aquella recepta era seva. El jurat va preguntar al grup dels 5 amics, però 4 d'ells van dir que la recepta era del Marc.
El Marc molt avergonyit i més vermell que un tomàquet, va confessar que havia robat la recepta secreta de casa de la castanyera i que per això aquells panellets eren tan semblants.
El pallasso, la bruixa, els membres del jurat, el president de la tardor i els 4 amics del Marc es van posar molt tristos en veure que un nen havia robat a la Castanyera. Per això el Marc, plorant molt, va demanar perdó a la castanyera davant dels altres. La Castanyera que estava molt enfadada, en veure com el nen plorava, va decidir perdonar-lo, ja que ella sempre havia sigut bona amb els nens.
Després, tots junts van celebrar la Castanyada, menjant-se tots els panellets que havien fet al concurs i ballant cançons típiques del dia de la Castanyada. I tots feliços i contents, van tornar l'alegria a la vella castanyera, que va recuperar la seva recepta secreta de panellets i com a agraïment els hi va donar moltes castanyes torrades d'aquelles que agafava a la muntanya i venia a la plaça de la ciutat.
dimarts, 24 d’octubre del 2017
Divendres de piscina
Una de les activitats que més ens agrada de 6è, és la piscina. Com que des de 2n no havíem tornat a anar-hi, ho hem agafat amb moltes ganes i il·lusió.
Cada divendres, cap a les 10 hores sortim de l'escola amb les nostres motxilles i anem caminant fins a Can Ricart.
A les 10.30 hores comença la nostra activitat. Anem en dos grups diferents i tenim 3 monitors que s'encarreguen d'ajudar-nos i explicar-nos tècniques per millorar a poc a poc.
La classe s'acaba a les 11.15 i després de una dutxa calenta i canviar-nos de roba, sortim a esmorzar. Quan acabem, tornem cap a l'escola.
Aquí us deixem una petita mostra de com ens ho passem a la piscina!
divendres, 20 d’octubre del 2017
Hem anat de Colònies!
Els dies 9, 10 i 11 d0octubre vam marxar de colònies a l'Espluga de Francolí. Vam anar amb autocar i vam estar a un alberg de la Xanascat.
Totes les activitats han sigut força divertides, i tot i ser en anglès, ho hem gaudit molt.
Les nostres monitores, Sylvia i Helen ens ho han posat molt fàcil i ens han engrescat amb les seves propostes.
A més, ens ha servit per fer més forta la nostra relació i conèixer més a les nostres mestres.
dimecres, 4 de maig del 2016
dimarts, 3 de març del 2015
Carnaval 2015
El pregó de carnaval
Coral -Hola nens i nenes de l’escola Rubén Darío.Com esteu?...
Marina - Avui és la festa de Carnaval.
Abdullah - Sabeu qui és aquest senyor?...
Coral - És el rei Carnestoltes.
Marina -I sabeu qui som nosaltres?...
Abdullah -Som els ajudants del Carnestoltes, el rei dels poca-soltes.
Coral -Volem recitar-vos uns rodolins.
Marina -Els voleu escoltar?...
Abdullah -Doncs...
Tots -Que comencin ja!!!
* * *
Denisa -Ja ha arribat el Carnaval
i les disfresses ens hem de posar.
Ahsan -Ja ha arribat el Carnaval
i em disfressaré de cavall.
Kathy -Ja ha arribat el Carnaval.
Tots a ballar i a saltar.
Walid M -Ja ha arribat el Carnaval
i em disfressaré d’animal.
Ilyas -Ja comença el carnaval
i tothom podrà ballar i jugar.
Labonya -Si t’agrada Nadal
t’encantarà el Carnaval.
Salma -Si t’agrada el Carnaval
ja pots començar a ballar
Maryam -Si t’agrada cantar i ballar
t’ agradarà el Carnaval
Tania -Si t’agrada cantar i ballar
deixa ja de treballar
Dina -Quan arriba el Carnaval
tothom es disfressa al Raval
Amina -Si t’agrada cantar i ballar
vine a la festa de Carnaval
Sabrine -No fa falta treballar
que ja ha arribat Carnaval
Yasir -Tots anem al Raval
per celebrar el carnaval
Hira -En carnaval no faré la feina
i em disfressaré de reina
Gabriel -Ballarem, jugarem
i en la festa ens divertirem
Walid B -A mi m’ agrada el rei Carnestoltes
perquè és el senyor dels poca-soltes
Abdullah -Amb el rei Carnestoltes
tothom farà el poca-soltes
Alvin -Carnestoltes , carnestoltes
no siguis tan poca-soltes.
Brian -Al rei Carnestoltes
li agrada donar voltes.
Marina -Massa voltes , massa voltes
fa el rei carnestoltes.
Coral -Carnestoltes , carnestoltes
no facis tantes voltes.
Josué -El Carnestoltes s'està cansant
i aquest pregó s'està acabant.
Sanum -El pregó ja s'ha acabat
i la rua va a començar.
dimecres, 12 de novembre del 2014
Castanyada 2014
Fa molts i molts anys, en un vell
castell abandonat que hi havia a prop d’un bosc, vivia un grup de fantasmes
molt tranquils que no es posaven mai
amb ningú.
A l’altra banda del bosc havia un
petit poblet on hi vivia tot tipus de
gent: pagesos, forneres, ferrers, llenyataires, castanyeres, ...
I al mig del bosc, en una caseta, hi
vivien unes fades i unes bruixes que eren molt amigues.
A la gent del poble li agradava molt
fer festes i, com ja havia arribat la tardor, van decidir anar al bosc a buscar
castanyes per celebrar la
Castanyada.
Els fantasmes acostumaven a sortir de
nit a buscar cucs, aranyes, insectes, etc per alimentar-se , però aquest matí
també van sortir al bosc a buscar carbasses perquè volien celebrar Halloween.
Tots dos grups anaven passejant pel
bosc molt tranquils quan, de sobte:
-AAAAAAAH!
Els dos grups es van veure, es
espantar, van cridar i van sortir corrents en direccions contràries.
Les fades i les
bruixes, en sentir el crit, van sortir de casa seva i de seguida es van adonar
del que havia passat. Llavors van decidir anar a parlar amb els fantasmes i amb
la gent del poble, per explicar-los que podien seguir passejant pel bosc perquè
ningú no els faria mal.
Al final, es van tornar a trobar al mig
del bosc i, després d’estar una estona parlant, van decidir celebrar la Castanyada i la festa
de Halloween tots junts.
( comença a
sonar la música).
I
conte contat... conte acabat.
Alumnes
de 6è curs 14-15
dimecres, 18 de juny del 2014
Exposición de matemáticas
El 29 de mayo fuimos a ver una exposición organizada por el museo de las matemáticas. La actividad me gustó mucho.
Había juegos muy difíciles de resolver, pero entre los alumnos de 5º i 6º resolvimos muchos problemas. Había uno, el de la cadena, que era casi imposible de resolver, estuvimos allí 55 minutos.
Cuando salimos de la exposición un profesor del museo nos dijo que nos harían una foto y que nos la enviarían a la escuela.
Luego volvimos a la escuela sobre la una en punto.
Zineddine
Exposición de matemáticas
Visita a la exposición de las matemáticas
Había una sala muy grande, donde habían muchas actividades de matemáticas para hacer.
Nuestro monitor, que era un antiguo alumno de nuestra escuela, se llamaba Gabi.
Hicimos muchas actividades, por ejemplo hacer el puente que se aguantaba sin cola y sin nada.
A mí la actividad que más me gustó fue enganchar unas piezas y hacer cosas con ellas. Algunos alumnos de nuestra clase y de quinto hicimos un balón muy grande.
La actividad que no entendí fue la de las balanzas. Era muy difícil. Me costó muchísimo, pero al final lo conseguí.
Esta salida me ha gustado mucho porque he aprendido mucho sobre matemáticas.
Muhammad
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Setmana de la Ciència
El passat dimecres 15 de novembre els professors de l'IES Milà i Fontanals ens van preparar una classe per treballar les propietats de l...
-
El passat dimecres 15 de novembre els professors de l'IES Milà i Fontanals ens van preparar una classe per treballar les propietats de l... -
Tania Què és una vacuna? Una vacuna és un preparat que permet al cos produir anticossos i immunitza...